No tots els pals de moxa del mercat escalfen els meridians i mouen el qi. Compreu el equivocat i teniu problemes.
Dirigir la bona moxa de la dolenta és senzill. Només cal mirar tres coses: el color, l'olor i com es crema.
La bona moxa és de color groc terrós. Com més vell és, més fosc es fa-tres anys o més i es torna a groc marronós-. Abans o després de la il·luminació, obteniu aquesta fragància de fusta-verda natural. lleu. No agut. Un cop encès, crema lent i uniforme, emet un fum blanc i prim i la cendra surt gris-blanca, fina i sedosa al tacte.
Mala moxa? Ennegrit-és motlle. O massa blancs, el que significa que es barregen amb restes de paper o cotó. Fa mala olor, o fa olor de res. S'encén ràpidament, crema ràpidament, fum negre, cendra negra-grisa.
Si el que rebeu sembla verdós i us fa olor d'herba-fresca tallada, aquesta és una artemisa nova. I si creus que la artemisa nova és millor, t'equivoques. La artemisa nova crema calenta i agressiva, però no penetra. En canvi, pot danyar els canals.
Llavors, pots notar la diferència ara?
